Llocs d’interès

Castell de Querol

Documentat des del segle X, es troba a la part més alta del nucli. Va pertànyer a la família dels Cervelló i des del s. XIV centrava la jurisdicció senyorial de la baronia de Querol. El 1835, durant la primera guerra carlina, fou enderrocat per una partida de liberals. El conjunt, tot i que es troba molt malmès, en l'actualitat encara conserva elements interessants (restes de torres circulars, finestres, matacans i diversos arcs ogivals i de mig punt). El 1985 va ser declarat bé d'interés cultural.

Fotografia del Castell de Querol

Castell de Pinyana

Damunt d'un cim prop de la carretera del Pont d'Armentera, es troba documentat des de l'any 986 (en una carta del rei Lotari) en endavant. El 1023 apareix com un dels béns que la comtessa Ermessenda va empenyorar a favor del seu fill, Berenguer Ramon I. Durant el s. XI va passar a mans de Guerau Alemany de Cervelló i l'any 1269 va ser cedit al monestir de Santes Creus. L'any 1480 els delmes que encara percebien els Alemany van ser cedits al monestir i el 1565 ja era del Pont d'Armentera.

En l'actualitat, només es conserven part dels murs del castell, una torre de planta circular i les restes de la capella de Santa Maria de Pinyana, de planta rectangular i volta de canó amb un ample arc de mig punt. El 1985 va ser declarat bé d'interès cultural.

Fotografia del Castell de Pinyana

Castell de Saburella

Situat a la dreta del riu Gaià, va pertànyer al llinatge dels Cervelló. De la documentació relativa al castell es pot deduir que va ser construït entre el 1193 i el 1229. Posteriorment, és documentat diverses vegades com a possessió de Santes Creus.

En l'actualitat, només es conserven dues torres de planta circular i un fragment del mur de tancament del recinte fortificat. Al 1985 va ser declarat bé d'interès cultural.

Fotografia del Castell de Saburella

Església de Sant Jaume de Montagut

Situada al peu del cim de Montagut, és una construcció gòtica tot i que consta una església anterior esmentada en dues butlles papals de 1154 i 1194. Al llarg del temps, l'edifici va experimentar modificacions diverses, principalment en els segles XVII i XVIII, en què es va realitzar una reforma interior en estil neoclàssic.

És d'una sola nau, de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels contraforts i per les escasses obertures. La porta d'accés, a la façana sud, és formada per tres arcs de mig punt dovellats en degradació amb guardapols que arrenca d'una imposta. En aquesta mateixa façana s'hi eleven els dos campanars d'espadanya amb obertures també d'arc de mig punt. Exteriorment l'absis és poligonal, de set costats, amb contraforts als angles. La coberta és de teula a dues vessants.

Els darrers anys l'església ha experimentat un procés de consolidació i recuperació de les estructures més antigues, tot eliminant les motllures i els altars dels segles XVII-XVIII. El 1981 se'n va incoar expedient de declaració de bé d'interès cultural.

Fotografia de l'Església de Sant Jaume de Montagut

Església de Santa Maria

Situada a la part alta de la població, l'església parroquial és d'origen medieval, tot i que la complexitat de la seva estructura reflecteix les ampliacions i modificacions que ha anat experimentant al llarg del temps.

És d'una sola nau coberta amb volta apuntada, capelles laterals amb volta apuntada i de creueria i absis poligonal. La porta d'arc de mig punt adovellat s'obre al mur de l'Epístola. Damunt la teulada s'eleva el campanar, de planta quadrada, obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. Sobre la tanca del cementiri es conserven cinc esteles funeràries.

Fotografia de l'Església de Santa Maria

Església de Sant Jaume d'Esblada

Del nucli d'Esblada, hom en situa l'origen en època romànica, per bé que al llarg dels anys l'edifici ha experimentat diverses modificacions.

És de planta rectangular, amb una sola nau coberta amb volta de canó, absis semicircular i teulada a dues vessants. La nau presenta dos eixamplaments laterals. El cor està situat als peus. Té sectors arrebossats i pintats. La porta d'entrada a la façana sud és adovellada i s'hi accedeix per una escala de vuit graons. A la part superior del mur hi ha un rellotge de sol. El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada que té obertures d'arc escarser i coberta de pavelló. S'hi conserva una pica baptismal i una altra de beneitera.

Fotografia de l'Església de Sant Jaume d'Esblada

Església de Santa Maria de Valldossera

El 1162 s'hi documenta un santuari en relació amb l'adquisició del lloc pel monestir de Santes Creus, tot i que la construcció devia ser anterior. L'actual església és del 1685. El 1869 es traslladà la seu parroquial de Montagut a Valldossera. Durant la guerra del 1936-1939, l'església va patir destrosses considerables. Recentment ha estat objecte d'una restauració.

És de planta rectangular amb absis pla i coberta de teula a dues vessants. La façana presenta una composició simètrica, amb porta central d'arc de mig punt, òcul superior i campanar de paret amb cabament sinuós. Al cos de l'edifici hi han estat afegits dos cossos laterals amb coberta d'una vessant.

Fotografia de l'Església de Santa Maria de Valldossera

Església de Sant Jaume de Valldeserves:

Està integrada dins el conjunt d'edificacions que forma la masia de Valldeserves. Aquesta església és originàriament d'estructura romànica, de petites dimensions, té una sola nau i absis semicircular. Es cobreix amb teulada a una vessant. La porta, situada a la façana sud, actualment no és visible a causa de la integració de l'edifici a la masia. L'absis presenta arcuacions llombardes i finestres atrompetades.

Altres edificis:

També trobem altres edificis d'interès com poden ser les següents masies:

Mas Esplugues

Situada a la part nord del municipi, al Clot de la Vall, format per dos cossos principals perpendiculars, de planta rectangular, coberta de teula a dues vessants i altres construccions auxiliars.

Fotografia del Mas Esplugues

La Casa Gran

Situada a prop de l'ermita de Valldossera, se'n desconeix l'origen. El conjunt ha experimentat diverses ampliacions i modificacions al llarg del temps. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis, precedit d'un jardí. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat, una finestra germinada i una galeria d'arc de mig punt que fa cantonada, són els elements més destacables de la façana principal. A l'interior destaca el vestíbul, amb una estructura de quatre arcs de pedra que descansen sobre una columna central.

Fotografia de La Casa Gran

Arbres monumentals

El pi de les quatre soques

Es troba a uns 250 metres per sota de la carretera Querol-Montagut, just en arribar a la verdor del primer cultiu de vinya. És un impressionant pi, que a partir d'un metre del nivell de terra, es divideix en quatre canons que arriben a 20 metres d'alçària.

L'alzina de la Casa Nova de Bonany

La trobem a l'era de la Casa Nova, a prop de la carretera de Querol-Pla de Manlleu, a uns 500 metres de la cruïlla d'aquesta carretera amb la de Santes Creus-Pontons.

Alzina molt ben conformada, de 3,96 metres de volta de canó i 13,5 metres d'alçària, a la qual se li calculen uns 400 anys.

L'estat general i vital és bo, fa ombra en tota l'era, on hi ha una taula formada per pedres de molí.